Estada
ACTIVITAT PRÈVIA A L’ESTADA AL CdA VALLS D’ÀNEU
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT D’APRENENTATGE
Vinculació entre el treball de camp i els continguts curriculars planificats
El treball de camp al monestir de Sant Pere del Burgal està estretament vinculat amb els continguts curriculars de l’àrea de Medi social i cultural, Educació artística i Ciències, especialment pel que fa a la comprensió de la societat feudal, la vida monàstica i les característiques de l’art romànic.
Les activitats prèvies a l’aula permeten construir els coneixements necessaris per comprendre allò que s’observarà in situ, i alhora hi incorporen un enfocament STEM per entendre els aspectes científics i tecnològics de l’arquitectura romànica.
Així, la sortida no és un fet aïllat, sinó la continuació natural d’un aprenentatge que comença a l’aula i culmina amb l’observació directa del patrimoni.
Elements de motivació previs sobre el treball fora de l’aula
Abans de la sortida, es treballen dues sessions preparatòries que tenen com a finalitat generar interès, expectatives i curiositat per la visita. A la primera sessió, els alumnes exploren què saben sobre els monestirs i el romànic, observant imatges i formulant hipòtesis. A la segona, experimenten com s’aguanten els edificis, construint petits arcs i provant la seva resistència. Aquestes activitats introdueixen la idea que la visita al monestir serà una recerca real, on podran confirmar o desmentir allò que han après i posar a prova les seves hipòtesis. Es remarca que el treball fora de l’aula és tan important com el de dins, perquè els dos espais s’enllacen per formar un aprenentatge complet, significatiu i vivencial.
Aprenentatges de conceptes, procediments i actituds
L’activitat integra els tres tipus d’aprenentatge:
-
Conceptes: societat feudal, vida monàstica, arquitectura romànica, funció dels monestirs, formes geomètriques, estabilitat estructural, tècnica del fresc.
-
Procediments: observació directa, formulació d’hipòtesis, experimentació amb estructures, recollida de dades i conclusions, comparació d’imatges, treball cooperatiu i expressió oral i escrita.
-
Actituds: respecte pel patrimoni, curiositat científica, cooperació, responsabilitat en el treball en equip i valoració de la cultura com a font de coneixement.
L’objectiu és que l’alumnat integri tots aquests aprenentatges en un únic procés significatiu, que uneixi la història, la ciència i l’art
METODOLOGIA
Dinàmiques de grup durant la sortida
Es preveu combinar tres nivells de treball:
1. Grup classe: introducció general, explicacions i dinàmiques de descoberta guiada.
2.Grups de treball: petits equips per completar la fitxa d’observació, identificar elements arquitectònics i fer fotografies o esbossos.
3. Treball individual: observació personal, anotacions i reflexió final.
Aquest sistema permet afavorir la participació, la cooperació i la responsabilitat, i també reforçar els llaços afectius i la cohesió del grup.
Implicació de l’alumnat
L’alumnat participa activament tant en la preparació com en la realització de la sortida.
Abans, a través de les activitats d’aula, els alumnes elaboren coneixement, formulen preguntes i construeixen expectatives.
Durant la sortida, esdevenen observadors actius, amb una fitxa i una tasca concreta que els guia a descobrir allò que ja havien treballat teòricament. Aquesta participació directa afavoreix la consolidació dels aprenentatges i dona sentit al que es fa a l’aula.
Elements d’interdisciplinarietat
La proposta és plenament interdisciplinària. S’hi treballen:
-
Medi social: context històric i societat feudal.
-
Educació artística: formes, colors, tècniques pictòriques (fresc, murals).
-
Ciències i tecnologia: forces, equilibri, materials, estructures.
-
Matemàtiques: geometria (cercle, semicercle, proporcions).
-
Llengua catalana: expressió oral i escrita de les observacions i conclusions.
Aquesta mirada múltiple permet entendre el romànic com un fenomen global on art, ciència i societat s’entrellacen.
AVALUACIÓ INICIAL
Treball a l’aula sobre les idees prèvies
A la primera sessió es recullen les idees prèvies sobre què és un monestir i qui hi vivia, mitjançant dibuixos, post-its o petites redaccions.
Aquestes produccions serveixen per detectar coneixements inicials i possibles confusions sobre la funció dels monjos, el context històric i les característiques arquitectòniques del romànic.
Recollida de dades per avaluar les estructures d’acollida
El mestre utilitza tres instruments principals:
-
Converses guiades i preguntes obertes per conèixer les representacions inicials.
-
Produccions gràfiques i escrites dels alumnes (dibuixos o textos breus).
-
Observació directa del comportament i la participació durant l’experiment STEM i el treball cooperatiu.
Aquesta informació permet ajustar el nivell de les explicacions i adaptar la guia d’observació per a la sortida.
Rúbrica d’anàlisi de les idees prèvies
S’utilitza una rúbrica senzilla amb tres nivells de domini:
Inicial
Expressa idees confuses o molt generals sobre el romànic i la vida monàstica. No identifica elements arquitectònics.
En procés
Mostra una comprensió bàsica del context medieval i reconeix alguns trets del romànic, però amb errors o generalitzacions.
Assollit
Relaciona correctament els monestirs amb la societat feudal i identifica diversos elements del romànic (arcs, murs, funció religiosa).
MATERIALS
- Imatges de Sant Pere del Burgal i altres esglésies romàniques
- Projector o pantalla digital
- Post-its o fulls petits
- Peces de construcció (Lego, fusta, cartró o plastilina)
- Fitxes d’observació (aula i sortida)
- Retoladors, regles i llapis
- Pissarra per a posades en comú
SESSIONS
Nivell: 5è de Primària
Durada: 2 sessions ( 50 min cada una)
Sessió 1 - Descobrim el món del romànic i els monestirs
Objectiu de la sessió
Introduir el context històric i cultural de l’art romànic i de la vida als monestirs, tot activant els coneixements previs i despertant la curiositat per la visita.
Desenvolupament de la sessió
La sessió comença amb una pregunta inicial per detectar què saben els alumnes:
“Què creus que és un monestir i qui hi vivia?”
Els alumnes poden respondre en parelles, escrivint idees en post-its o fent un petit dibuix del que s’imaginen. Es comparteixen algunes respostes i el mestre recull les idees més destacades a la pissarra per fer visibles els coneixements previs i possibles confusions.
A continuació, es mostra una imatge gran del monestir de Sant Pere del Burgal. L’alumnat l’observa lliurement i comenta què hi veu, com s’imagina la vida allà i què li crida l’atenció. A partir d’aquestes aportacions, el mestre introdueix breument la societat feudal i la vida monàstica: qui eren els monjos, com vivien, quina funció tenia el monestir i per què era un lloc tan important a l’Edat Mitjana.
En grups petits, els alumnes treballen com a “detectius del romànic”: analitzen diverses fotografies d’edificis romànics i anoten tres característiques que es repeteixen. Després, es fa una posada en comú i es construeix entre tots una llista de trets típics del romànic: murs gruixuts, arcs de mig punt, poca llum, formes senzilles i simètriques, ús de la pedra...
Hauran de presentar un resum visual del romànic, destacant aspectes com els edificis de pedra, els arcs de mig punt, les poques finestres i la seva funció religiosa.
Per acabar, cada alumne omple una fitxa d’observació amb algunes preguntes senzilles que s’emportarà a la sortida, per ajudar-lo a mirar el monestir amb criteri.
En finalitzar, els alumnes hauran situat el monestir dins del context medieval, reconegut alguns elements bàsics del romànic i mostrat interès per la visita.
Sessió 2 - Com s'aguanta un monestir?
Objectiu de la sessió
Entendre com la ciència, la tecnologia i les matemàtiques estan presents en l’arquitectura romànica i descobrir, a través de l’experimentació, per què els edificis medievals han resistit tants segles.
Desenvolupament de la sessió
La sessió comença amb la projecció d’una imatge de Sant Pere del Burgal i algunes preguntes per activar el pensament científic:
-
Quines formes geomètriques hi veiem?
-
Com creieu que s’aguanten aquestes parets tan gruixudes o els arcs?
-
Per què creieu que les finestres són petites?
A partir de les hipòtesis dels alumnes, el mestre introdueix la idea que l’arquitectura romànica és també una expressió de la ciència i de l’enginyeria de l’època, basada en l’observació, la geometria i l’equilibri de forces.
Es proposa llavors un experiment d’enginyeria per comprovar quines formes són més estables. Els alumnes, en petits grups, disposen de materials senzills (peces de cartró, blocs de construcció, fusta o plastilina) i construeixen tres tipus d’estructures: una amb sostre pla, una triangular i una amb forma d’arc de mig punt.
Sobre cada estructura, col·loquen una petita figura o objecte per comprovar quina aguanta millor el pes. Mentre ho fan, observen i prenen nota del que passa: s’ensorra? es manté? com es reparteix el pes?
El mestre guia la reflexió, fent-los adonar que l’arc de mig punt, tan característic del romànic, reparteix les forces cap als costats i permet construir edificis més resistents i alts. Es connecta així el descobriment amb el que veuran al monestir.
Finalment, cada grup omple una fitxa d’observació STEM on dibuixa les seves estructures, anota què ha passat i escriu una petita conclusió sobre quina forma és més estable i per què. Es comparteixen els resultats i s’estableix la connexió amb el romànic real: la pedra com a material resistent, les formes geomètriques senzilles, els arcs com a solució d’enginyeria i l’equilibri com a repte tècnic.